Felicitats!!

El Menorca Bàsquet ha aconseguit una plaça per jugar el pròxim any a la lliga ACB!!! ENHORABONA!! Per fi el projecte que fa no massa anys va començar a il·lusionar a molts aficionats menorquins al bàsquet s'ha aconseguit.
Aquest fet pot ser molt positiu per a la nostra estimada illa (també ho serà per els patrocinadors de l'equip), ja que el seu nom sonarà per tota la península i serà sinònim de feina ben feta.
Només queda desitjar que a Menorca es segueixi fent la feina com toca i amb seny, sense voler fer ses coses massa depressa però sense renunciar a res. A veure si aconseguim entre tots que aquest somni duri tant de temps que torni realitat.
Serà un plaer anar sa temporada següent al Palau Blaugrana a veure jugar al Menorca Bàsquet!!

Technorati tags: Menorca , basquet

Ja està!

Ja es sap el resultat del referèndum a França sobre si estan d'acord amb el "Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa". Segons el resultat sembla que la gran majoria no hi està massa d'acord amb el Tractat. Uns diran que ha estat així perque els francesos han contestat a una pregunta que no era realment la plantejada: "Està vostè d'acord amb el Govern de Chirac'", altres argumentaran que el resultat del referèndum ha estat el que ha estat perque els ciutadans francesos saben raonar i dir no als seus polítics si troben que aquesta és la resposta que més els hi convé... Sigui pel que sigui, està clar que la resposta ha estat rotunda: NO.
Arribats a aquest punt, crec que no sería bo tornar a fer la consulta al poble francès com han insinuat alguns líders polítics. No es poden estar repetint les votacions fins aconseguir el resultat que un considera l'adequat, s'ha d'acceptar amb realisme i ja des del mateix moment començar a veure que s'ha de fer per aconseguir un model d'Europa més proper als ciutadans.
A Europa hi ha una varietat de pobles, tradicions, històries, idiomes... que pot ser el fet que doni alegria i dinamisme a la regió que volem construir, però aquesta mateixa varietat també potser la perdició, ja que molts ciutadans (potser els joves en menor mesura) no veuen que tenen en comú amb els d'altres païssos membres, no tenen el sentiment d'unitat que poden tenir els ciutadans dels EUA.
Crec que el projecte d'Europa potser molt bo per tots i polit, però l'Europa que vol la majoria de gent és alegre, dinàmica, innovadora, responsable, amb pes en aquest món globalitzat, una Europa que il·lusioni a quants més ciutadans millor (l'unanimitat és impossible)... Si el fet de que França no hagi ratificat el Tractat vol dir que aquest ja no serà aprovat, encara que els altres païssos ho facin (és molt probable, ja que el no francès pot donar lloc a negatives d'altres païssos i, per altre banda, és difícil imaginar una regió europea sense que França hi sigui present), des d'aquest mateix moment els polítics i la resta de ciutadans (no només els polítics com amb aquest Tractat) ens hauriem de replantejar que és el que volem construir i quina serà sa millor manera per fer-ho amb efectivitat.

Technorati tags: Europa , referendum

Més diàleg

Aquests dies escoltem molt sovint en els mitjans de comunicació les paraules diàleg, negociació, acord...
Polides paraules, molt fàcils de nombrar, però -observant l'entorn- difícils d'entendre i més encara de portar a terme per molts. Avui en dia està clar que ja no existeix un sol tipus d'intel·ligència (la tradicional, la que et serveix per solucionar un problema matemàtic complex): hi ha l'intel·ligència emocional, musical, lògica... Però una de les intel·ligències que crec més important és la intel·ligència de relacions, interpersonal.
La intel·ligència de relacions ha de ser aquella que ens permet conviure amb gent de diferents idees sense que ningu hagi de renunciar a les pròpies per evitar ser atacat, aquella que ens capacita per poder dialogar amb gent de tota mena de ideologia sense crispar-nos i donar la culpa als altres per pensar diferent a noltros, aquella que facilita la convivència entre les persones, aquella que ens fa individus accessibles a ulls d'altres persones...
Serveix de algu tenir les teves idees molt clares i assimilades si no les pots compartir o debatre, sense deixar de lluitar per elles (des del diàleg)?

M'encanta!!

És capaç de captar els pensaments de tots nosaltres i fer-nos somriure, quan no quasi plorar de riure, cada diumenge quan ja esteim apunt de deixar es diari per anar fer sa necessaria i merescuda becadeta, és en Zaca. M'encanta!!

Incentius

Segons la teoría econòmica, els individus responen als incentius que s'els hi presenten variant la seva forma d'actuar si aquests son prou forts. Així, si una empresa que ha de pagar 1000 € d'impostos per cada tonelada de monòxid de carboni que llenci a l'atmosfera veu incrementat el preu de contaminar, ja s'ho farà d'intentar contaminar menys (sempre que el cost que suposi per a l'empresa l'impost sigui major que el benefici que li suposa el seguir contaminant. )
Un altre àmbit on s'aplica aquesta teoria dels incentius és en els contractes de treball. Així, sempre segons aquesta teoria, un treballador que té un salari 100 % fixe no té incentius a esforçar-se per guanyar-se'l (estic segur que hi ha treballadors que tenen un salari fixe que s'esforcen com el que més perque els hi agrada la seva feina, tenen por de perdre-la..., però també estic segur que n'hi ha d'altres que no ho fan), i a l'altre cap, molts pocs treballadors (només aquells als qui agrada molt el risc) estaran disposats a treballar amb un salari 100 % variable.
Sense pretendre que els funcionaris que puguin llegir aquest escrit es sentin ofessos, crec que seria una bona cosa que s'implantés un sistema de valoració del rendiment del cos funcionarial tenint en compte varis criteris i que donés lloc a una composició salarial variable en un cert percentatge depenent del seu rendiment (a alguns païssos d'Europa ja s'està implantant aquest sistema)
El sistema variable no ha de ser necessàriament negatiu per els funcionaris, ja que al ser una part del salari variable s'hauria de donar una prima de risc, fet que esdevindria en sous més alts per els funcionaris més eficients que si fossin retribuits amb un salari fixe 100%.
Un altre àmbit on els incentius podrien tenir un efecte positiu (a veure si serà d'aquesta!) és en la política. Segons l'opinió d'un professor, tenim els polítics que tenim perque la funció política es paga molt malament en comparació amb l'empresa privada, i per açò els millors gestors son a l'àmbit privat. Aquest argument pot ser acertat, però crec que en el món de la política les decisions depenen de tants aspectes i de tantes presions que crec que algú capaç de ser president del govern sense fer cas als grans grups de pressió hauría de tenir un sou que ni a l'empresa privada.
Crec que la política està mal organitzada o mal entesa per part dels que la duen a terme, però açò ja és un altre tema...
economía

Els preus i els sous

Des de l'entrada en vigor de l'euro els preus dels productes han pujat, i molt. Serà un 50 % en alguns casos, quasi un 100 % en altres i en alguns productes segur que fins i tot serà un percentatge major. Nosaltres, al acceptar l'euro ens vam equiparar als francesos, als alemanys, als luxemburguesos, als austriacs... però encara que ara tenim la mateixa moneda hi ha una cosa que encara no és igual (entre d'altres moltes) entre la majoria dels païssos que han adoptat l'euro com a moneda i Espanya: els sous.
Des de que per anar a comprar ho hem de fer amb la moneda comú els sous no han pujat tant com ha pujat el pa, el cafè o els tomàtics. Els sous han pujat, en la gran majoría de casos, l'IPC i encara gràcies. Tenint en compte que l'IPC (inclou l'IPC el preu de la vivenda? segons un estudi de Caixa Catalunya ja gastem més en vivenda que en alimentació) ja , segons l'Institut Nacional d'Estadística, ha pujat un 10,5 % des de l'entrada en circulació de l'euro el dia 1 de gener del 2002 hi ha alguna cosa que falla.
La teoria és que si pugen els preus, les empreses guanyen més, i per tant haurien de pagar uns sous més alts als seus empleats. Però aqui açò de moment no ha passat, i dic de moment perque esper que passi per el bé de tots.
Si els ciutadans cada vegada tenim menys poder adquisitiu gastarem menys en coses superflues, ja que, per exemple, gastar-se 6 € per anar al cinema havent de suar tinta per poder arribar a final de mes o poder tenir una casa sembla una mica agossarat, no trobeu?
Si els sous no s'equiparen lentament(també s'ha de dir que haurem de pujar la nostra productivitat) a l'augment dels preus crec que l'economía espanyola no podrà acabar de donar el tomb que li fa falta.

Menorca - Barcelona

Està clar que Menorca i Barcelona no tenen gaire coses en comú: una és una gran ciutat, s'altre una petita illeta perduda i oblidada (molt oblidada per part del Govern Central, governi qui governi) enmig del mar Mediterrani; Menorca és tranquila, neta (a vegades ens agradaría que ho fos més), al·liena a l'actualitat nacional..., Barcelona, en canvi, és sorollosa, s'hi viu amb un ritme trepidant, pràcticament cada dia surt a les noticies (ja sigui per temes polítics, successos, actes que s'organitzen a la ciutat...)
Però el que sempre hi ha a Barcelona son turistes. Gent que està dispossada a passar els seus dies de vacances a la ciutat, gastar-hi els seur diners per anar a museus, comprar, anar de tapes... deixar diners.
En canvi, a Menorca, els turistes només hi son dos mesos a l'any o, com a molt, tres. Crec que Menorca és massa polida com perque només la mostrem al món dos o tres mesos a l'any (els mesos restants s'hi està molt tranquil a Menorca, tothom diu: fuuuuuuuu, s'estiu!! quin estrés!!!, però sense s'estiu no viuriem tant bé la resta de s'any).
Ja fa uns anys que es parla de la desestacionalització, del turisme amb més valor afegit, del canvi en l'enfoc...
Crec que sería bo que decididament d'es de Menorca es tractés es tema, d'es de totes les parts: ajuntaments, consell insular, empresaris de tots els àmbits, ciutadans... On som i on volem anar. Vist amb una mica de perspectiva, tothom voldría el que no tenim, però per aconseguir-ho la gent s'ha de moure, s'ha d'implicar tothom, s'han de donar facilitats perque els turistes venguin (vueling des de la peninsula tot s'any a 10 €/ trajecte?) i trobin coses per fer (recorreguts per indrets polids, museus locals, gastronomía típica, esports (windsurf, piragüisme, golf (segur que en aquest tema no és o blanc o negre, com fan veure els polítics)...)
Sería interessant canviar les coses, però per fer-ho es necessita molta voluntat i per part de molta gent.
Es podría començar per crear un grup de treball integrat per representants de tots els colectius que hi tenen algu a dir i anar pensant, com he dit abans, on som i on volem anar, sense crispació política, amb debats civilitzats on tothom pugui donar el seu punt de vista i aportar a la causa.
Si ens diferenciem amb algu més que el típic turisme de sol i platja i el tot inclòs crec que hi guanyarem tots.
Menorca

Diàleg

Ibarra sobre la financiación catalana: "que se metan los cuartos donde les quepa". Així de contundent ha estat el president de la comunitat autònoma d'Extremadura al definir la proposta definançament presentada per la Generalitat de Catalunya.
He de confessar que el titular de La Vanguardia m'ha sobtat molt. Per molt acostumats que estem a escoltar algunes declaracions del senyor Ibarra una mica fora de to, aquesta vegada m'ha sobtat més que altres.
I més que per les paraules en si, m'ha sobtat per qui ho ha dit. Crec que un polític del nivell (¿?) del senyor president d'Extremadura hauría de tenir en compte que les seves paraules seran escoltades per molta gent i que dir coses del tipus "que se metan los cuartos donde les quepa" si a algu ajuden no és precisament a la comprensió, ni a aportar la serenor necessària per obrir un diàleg.
Crec que la funció bàsica dels polítics és aconseguir que els ciutadans tinguem cada una millor qualitat de vida, amb tot el que això suposa, o que com a mínim, no la perdem. I per aconseguir aquest objectiu, molt fàcil d'assenyalar però molt difícil d'endevinar, els polítics han de fer tot el que estigui al seu abast (així com el bomber fa tot el que pot per apagar el foc, ja que és la seva feina) per aconseguir-ho.
I una de les eines més potents que tenen per aconseguir-ho és el diàleg. Diàleg amb el poble, amb els partits de l'oposició, amb líders d'altres païssos, amb líders d'opinió, líders religiosos (hi són, perque ignorar-los)...
DIÀLEG. No és tant difícil...

Zona verda

Avui ha començat a funcionar la llargament anomenada zona verda a la ciutat de Barcelona. Com casi tothom sap, aquesta mesura consisteix en que, de moment a l'Eixample i a Ciutat Vella i progressivament a tota la ciutat, per aparcar al carrer els residents a la zona hauran de pagar uns 20 céntims d'euro al día o 1 euro a la setmana, i els no residents estaràn obligats a pagar 2,75 euros per hora.
Com totes les decisions que prenen els polítics, aquesta ha estat durament criticada i també defensada.
En un principi, a mi no m'afecta gens la decissió, perque faig els meus desplaçaments en transport públic o a peu (sembla que no, però en fas de quilòmetres al llarg de sa setmana!!), però puc entendre que als usuaris habituals del vehicle de quatre rodes, la mesura els hi sembli una mica abusiva.
No se on pensa invertir l'Ajuntament els diners recaudats a la zona verda, però crec que seria molt positiu que ho fes en millorar el transport públic, per vàries raons:

• Si en un període no massa llarg de temps la gent veu millores en el transport públic possiblement accedirà a pagar de millor gana la taxa de la zona verda. (Em dona la impressió que aqui, a Barcelona, la gent està cansada de sentir que viu a la ciutat més cara (o de les més cares) parlant de transport públic, d'aparcaments, d'habitatge, de consum...)
• Un dels arguments que ha aportat Joan Clos a favor de la zona verda es que amb elles es pacificaría el tràfic rodat de la ciutat. Possiblement és un bon argument, però la gent s'haurà de desplaçar igualment d'alguna manera, i si hi ha més gent que es deplaça en transport públic s'hauran d'augmentar línies, freqüencies...

Segons fonts de l'Ajuntament, l'aplicació de la zona verda ha estat tot un éxit a altres ciutats europees. Donem-li un temps i vegem com surt "l'experiment"!!