Els preus i els sous

Des de l'entrada en vigor de l'euro els preus dels productes han pujat, i molt. Serà un 50 % en alguns casos, quasi un 100 % en altres i en alguns productes segur que fins i tot serà un percentatge major. Nosaltres, al acceptar l'euro ens vam equiparar als francesos, als alemanys, als luxemburguesos, als austriacs... però encara que ara tenim la mateixa moneda hi ha una cosa que encara no és igual (entre d'altres moltes) entre la majoria dels païssos que han adoptat l'euro com a moneda i Espanya: els sous.
Des de que per anar a comprar ho hem de fer amb la moneda comú els sous no han pujat tant com ha pujat el pa, el cafè o els tomàtics. Els sous han pujat, en la gran majoría de casos, l'IPC i encara gràcies. Tenint en compte que l'IPC (inclou l'IPC el preu de la vivenda? segons un estudi de Caixa Catalunya ja gastem més en vivenda que en alimentació) ja , segons l'Institut Nacional d'Estadística, ha pujat un 10,5 % des de l'entrada en circulació de l'euro el dia 1 de gener del 2002 hi ha alguna cosa que falla.
La teoria és que si pugen els preus, les empreses guanyen més, i per tant haurien de pagar uns sous més alts als seus empleats. Però aqui açò de moment no ha passat, i dic de moment perque esper que passi per el bé de tots.
Si els ciutadans cada vegada tenim menys poder adquisitiu gastarem menys en coses superflues, ja que, per exemple, gastar-se 6 € per anar al cinema havent de suar tinta per poder arribar a final de mes o poder tenir una casa sembla una mica agossarat, no trobeu?
Si els sous no s'equiparen lentament(també s'ha de dir que haurem de pujar la nostra productivitat) a l'augment dels preus crec que l'economía espanyola no podrà acabar de donar el tomb que li fa falta.