Incentius
Segons la teoría econòmica, els individus responen als incentius que s'els hi presenten variant la seva forma d'actuar si aquests son prou forts. Així, si una empresa que ha de pagar 1000 € d'impostos per cada tonelada de monòxid de carboni que llenci a l'atmosfera veu incrementat el preu de contaminar, ja s'ho farà d'intentar contaminar menys (sempre que el cost que suposi per a l'empresa l'impost sigui major que el benefici que li suposa el seguir contaminant. )
Un altre àmbit on s'aplica aquesta teoria dels incentius és en els contractes de treball. Així, sempre segons aquesta teoria, un treballador que té un salari 100 % fixe no té incentius a esforçar-se per guanyar-se'l (estic segur que hi ha treballadors que tenen un salari fixe que s'esforcen com el que més perque els hi agrada la seva feina, tenen por de perdre-la..., però també estic segur que n'hi ha d'altres que no ho fan), i a l'altre cap, molts pocs treballadors (només aquells als qui agrada molt el risc) estaran disposats a treballar amb un salari 100 % variable.
Sense pretendre que els funcionaris que puguin llegir aquest escrit es sentin ofessos, crec que seria una bona cosa que s'implantés un sistema de valoració del rendiment del cos funcionarial tenint en compte varis criteris i que donés lloc a una composició salarial variable en un cert percentatge depenent del seu rendiment (a alguns païssos d'Europa ja s'està implantant aquest sistema)
El sistema variable no ha de ser necessàriament negatiu per els funcionaris, ja que al ser una part del salari variable s'hauria de donar una prima de risc, fet que esdevindria en sous més alts per els funcionaris més eficients que si fossin retribuits amb un salari fixe 100%.
Un altre àmbit on els incentius podrien tenir un efecte positiu (a veure si serà d'aquesta!) és en la política. Segons l'opinió d'un professor, tenim els polítics que tenim perque la funció política es paga molt malament en comparació amb l'empresa privada, i per açò els millors gestors son a l'àmbit privat. Aquest argument pot ser acertat, però crec que en el món de la política les decisions depenen de tants aspectes i de tantes presions que crec que algú capaç de ser president del govern sense fer cas als grans grups de pressió hauría de tenir un sou que ni a l'empresa privada.
Crec que la política està mal organitzada o mal entesa per part dels que la duen a terme, però açò ja és un altre tema...
economía
Un altre àmbit on s'aplica aquesta teoria dels incentius és en els contractes de treball. Així, sempre segons aquesta teoria, un treballador que té un salari 100 % fixe no té incentius a esforçar-se per guanyar-se'l (estic segur que hi ha treballadors que tenen un salari fixe que s'esforcen com el que més perque els hi agrada la seva feina, tenen por de perdre-la..., però també estic segur que n'hi ha d'altres que no ho fan), i a l'altre cap, molts pocs treballadors (només aquells als qui agrada molt el risc) estaran disposats a treballar amb un salari 100 % variable.
Sense pretendre que els funcionaris que puguin llegir aquest escrit es sentin ofessos, crec que seria una bona cosa que s'implantés un sistema de valoració del rendiment del cos funcionarial tenint en compte varis criteris i que donés lloc a una composició salarial variable en un cert percentatge depenent del seu rendiment (a alguns païssos d'Europa ja s'està implantant aquest sistema)
El sistema variable no ha de ser necessàriament negatiu per els funcionaris, ja que al ser una part del salari variable s'hauria de donar una prima de risc, fet que esdevindria en sous més alts per els funcionaris més eficients que si fossin retribuits amb un salari fixe 100%.
Un altre àmbit on els incentius podrien tenir un efecte positiu (a veure si serà d'aquesta!) és en la política. Segons l'opinió d'un professor, tenim els polítics que tenim perque la funció política es paga molt malament en comparació amb l'empresa privada, i per açò els millors gestors son a l'àmbit privat. Aquest argument pot ser acertat, però crec que en el món de la política les decisions depenen de tants aspectes i de tantes presions que crec que algú capaç de ser president del govern sense fer cas als grans grups de pressió hauría de tenir un sou que ni a l'empresa privada.
Crec que la política està mal organitzada o mal entesa per part dels que la duen a terme, però açò ja és un altre tema...
economía
posted by Carlos at 4:41 p. m.
2 Comments:
HI HAURIA EL PERILL DE CAURE EN LES TENTACIONS DELS AMIGUISMES DISFRESSATS DE INCENTIUS PER BON RENDIMENT EN EL TREBALL? AL MENYS EN LA COSA PÚBLICA?
L'amiguisme sempre s'ha donat i supòs que sempre es donarà, ja sigui en la cosa pública, en la privada, en quant als sous o en quant a qualsevol tema. Precisament llegia fa uns dies un article de La vanguardia ( www.lavanguardia.es ) que deixava entreveure una certa preferència per certs llinatges composts per part dels tribunals encarregats d'evaluar als opositors a certes professions públiques. Sempre n'hi haurà, però els diners públics son els més controlats de tots... diuen...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home