dimarts, de gener 24, 2006

Paraules d'ahir, paraules d'avui.

Fa uns dies, al bloc www.escolar.net vaig llegir aquesta entrada:

Decíamos ayer

- PREGUNTA: ¿Qué opina de que ahora se intente ilegalizar a HB?

- JOSÉ Mª AZNAR: Que es una cuestión absolutamente estéril. Hay que actuar contra las personas que amparar, jalean o hacen apología del terrorismo, contra personas concretas, imputarles los delitos de los que son culpables, ponerles delante de un juez y que sean juzgados. Eso es lo que hay que hacer.

Número 575 de la revista Época - 4 de marzo de 1996. Más en Punto Informativo


És un exemple clar d'una situació que sempre m'ha fet gràcia: els polítics fan unes afirmacions que un temps després deixen en ridícul degut a noves afirmacions completament contradictòries o simplement actuant d'una manera ben diferent a la que havien pregonat temps abans, amb l'agreujant que les paraules dels polítics sempre o quasi sempre queden enregistrades en qualque mitja de comunicació i que sempre son escoltades o llegides per tothom amb molta cura.
A partir d'aquest fet (aqui hi ha un altre exemple, ara per part de n'Artur Mas), s'em presenta una questió: Haurien els polítics de mirar de ser més coherents en les seves afirmacions al llarg del temps?
Crec que és vàlid que les persones anem canviant coherentment la nostra visió sobre les coses a mesura que creixem, estudiem, llegim, compartim opinions..., però el que no em sembla tant adequat es que els polítics puguin anar dient unes coses o altres, moltes vegades totalment contraries, depenent del que sigui adequat per ells en cada moment, en funció del que sigui més beneficiós (s'entengui més rentable electoralment).

dimarts, de gener 17, 2006

Business relationships are personal relationships. (II)

Arrel del que comentava a l'anterior post, enllaço aquest post d'en Gonzalo G. Cotorruelo on explica perfectament la forma en que, crec, sería adequat veiessim les relacions amb les demés persones.
Recomano la seva lectura.

divendres, de gener 13, 2006

Business relationships are personal relationships.

Creo que es la mejor forma de ver los negocios, aunque también se podría generalizar y decir que es la forma más acertada de ver las relaciones con todas las personas. Lo mejor que podemos hacer al tener que relacionarnos con las personas es mostrarnos como personas, con sentimientos, con nuestras debilidades y tratar a la gente como personas.
Un camarero no es un camarero, es una persona que trabaja de camarero, ¿porqué no sonreirle cuando vamos a pedirle la cuenta?
Los empleados no son recursos humanos, son personas cuyo cerebro debe ser el principal activo de la empresa, pues de sus cerebros saldrán las ideas u opiniones que hagan que nuestro negocio mejore, cambie, se adapte a las necesidades de los clientes...
Creo que todos deberíamos tenerlo en cuenta al relacionarnos con las demás personas.

dijous, de gener 12, 2006

El tren que s'en va

Seguint amb sa proposició d'en PQS de tractar si Està perdent la dona, de nou, la oportunitat de participar en els principals vectors de canvi de la societat? si no es posa al dia amb les noves tecnologies, crerc que segurament si que és aixi, però, anant més enllà, crec que qui realment està perdent un tren es tota una generació de joves que no estàn gens interessats en cap de les vessants que ofereixen les tecnologies de l'informació.
Qui ho està fent malament? Es Govern no donant-li a n'es tema sa importancia educativa que té? Es pares no veient sa importància de sa informàtica en s'educació dels seus fills?

dimarts, de gener 10, 2006

Menorca si, però...

Posiblement (segur) Menorca no és el pitjor lloc del món per viure, però crec que s'illa està encara molt enfora d'es lloc ideal, idíl·lic i fantastic que molts menorquins creiem (m'incloc perque moltes vegades també comet aquest error) que és. A una entrada de fa uns dies, en JM Quintana es demanava si viviem o no a una illa de primera i, interpreto, deixava caure que ni fer-hi prop.
Realment crec que sa nostra estimada Menorca es a dir, es menorquins, encara ha de recórrer molt de camí si vol convertir-se en una illa de primera. Entre les coses que crec importantíssimes i que s'han de millorar, implantar o renovar hi destacaría les següents:
  • Crec que es vital potenciar que els joves menorquins cursin estudis superiors. És una realitat a la nostra illa que una proporció molt elevada dels joves abandonen els seus estudis abans de començar sa Universitat i, en molts de casos, abans d'acabar s'E.S.O. atrets per un mercat laboral que proporciona nombroses ofertes, principalment durant sa temporada d'estiu. Des del meu punt de vista, es problema no es que es mercat laboral proporcioni moltes sortides per als joves, al contrari, açò és bo; el problema es que en el moment en el que els estudiants es troben amb que per poder seguir el ritme dels seus estudis han de realitzar un esforç major que el dut a terme fins aleshores prefereixen deixar-ho i posar-se a fer feina per sempre més, i generalment pocs anys després ja estan arrepentits de la seva caperruda decisió. És en aquest moment crític quan l'estudiant ha de rebre tot el recolzament dels pares, familiars i mestres.
  • No podem permetre que el fet d'estar a una illa limiti d'una forma tan grossa sa nostra mobilitat. El problema del transport té dues vessants: el transport de mercaderies i el transport de persones. El primer -transport de mercaderies- comporta un augment de preus respecte els preus que trobam a la península, fet que es pot justificar amb el fet de que sense transport no podriem disposar del producte per nosaltres mateixos. Podem dir així que el transport aporta valor al producte, res a dir idò, sempre que s'increment sigui raonable. Em sembla més greu però es tema d'es transport de persones. No crec que sigui just que a s'estiu totes ses companyies aeries venguin a Menorca una quantitat de vegades molt superior a la resta de s'any i, generalment, a un preu més car. Crec que s'hauria d'incentivar d'alguna manera que companyies com Vueling, que generalment oferten vols barats, volessin a Menorca tot l'any. Els principals perjudicats per aquesta situació són els estudiants (o les seves families, que generalment paguen el bitllet), els que per tractaments metges han de viatjar a fora i els empresaris que han de viatjar a fora per vendre els seus productes.
  • Crec que s'ha de dur a terme un canvi de mentalitat envers el turisme. No se si de tant xerrar-ne ja ni sabem el que volem. Supòs que cada empresari tindrà sa seva idea de turisme de qualitat, i no seré jo qui digui a ningur com ha de dirigir el seu negoci, però crec que si s'ha d'intentar fer les coses bé, cadascu al seu negoci, cercant sa tant esperada qualitat, oferint productes i serveis nous, intentant saber realment el que volen els nostres millors visitants, ser realistes i saber si els hi podem oferir. Està molt bé voler organitzar una mica ses coses d'es des Consell Insular mitjançant fundacions i demés, però crec que els empresaris tenen molt a dir si s'ho proposen.
  • S'ocupació masiva del litoral que provoca el rebuig d'aquest turisme de qualitat. Aquest fet va ser noticia fa uns dies al diari Menorca i crec que expressa clarament per on han d'anar els tirs en quant a concessió de llicencies per construir i demés formes de massificació del nostre limitat territori. El que es evident es que si destruim el nostre territori ens estem quedant sense el que crec que és el nostre principal fet diferenciador.
  • Falta de dinamisme, innovació i flexibilitat de les empreses. Llevat d'algunes honroses excepcions (Pons Quintana, COINGA, Domingo Marquès...), les principals empreses menorquines estàn relacionades amb el sector de la construcció -no estic diguent que ses principals empreses constructores menorquines no tenguin mèrit- i crec que aquest fet es bastant preocupant ja que, encara que crec que encara queden per fer algunes grans obres a Menorca (carretera general, port de Maó, dic ¿si o no?...), aquestes obres tard o prest s'acabaràn -esper que s'acabin-. I llavors que? Crec que també queda reflexada aquesta falta de dinamisme en el fet de que es principal patrocinador del Menorca Bàsquet sigui una empresa valenciana o que la major part de finançament provingui de diners públics.
Segurament hi ha molts d'altres factors o idees que poden ajudar a millorar sa nostra illa, els posam en comú?

Ahhhh!!, per cert, bon any nou a tothom!!