Llibertat i Xina

Llegeixo esbadalit al diari online IBLNEWS que les versions per a la Xina dels cercadors Google, Yahoo i ara també el de Microsoft no admeten la cerca de paraules o expressions com "democràcia", "drets de l'home", "llibertat", "manifestacions" o "independència de Taiwan", i en fer-ho surt una pantalla que convida a cercar altres paraules amb el missatge de "Aquest discurs està prohibit per blasfemia, per favor, introdueixi una altra paraula".
Sembla mentida que el país que segons totes les previsions d'aquí uns anys serà el més important del món sotmeti als seus ciutadans a unes condicions tant escasses de llibertat. Que passarà quan els ciutadans xinesos se'n cansin d'aquesta situació?
Aixi mateix, sembla mentida també (i no se que és més greu) que les grans corporacions nord-americanes s'hagin plegat a les exigències abusives del Govern xinès amb l'únic objectiu d'entrar en el mercat més gran del món. On son l'ètica empresarial i la responsabilitat social corporativa?
La paraula llibertat sona molt bé, però per aconseguir que tots els ciutadans del món puguin gaudir d'ella tots hem de posar el nostre gra d'arena però crec que haurien de començar aquells que en lloc d'anar de gra en gra poden posar directament una bona palada d'arena.

Illomanía

S'altre dia, fantàstic dia de cel claríssim i brisa agradable, d'aquells que et fa somriure quan t'aixeques i mires per sa finestra, em trobava jo llegint un diari, a mig matí, a la sala d'estar d'un pis de l'avinguda Josep Tarradelles, molt prop de la plaça Francesc Macià, a Barcelona.
A la sala hi havia també dues al·lotes, menorquines elles, que estaven passant apunts, estudiant, fent treballs -el normal per els universitaris a aquesta época, ja que els exàmens s'atraquen- i degut a la calor que ja comença a apretar, teniem sa finestra que dona a s'avinguda Josep Tarradellas oberta, per intentar que entrés una mica de sa briseta que passava per es carrer. I ja de passada, ens arribava també el so de fons de la música d'un concert de cançons populars que es sol organitzar, juntament amb un mercat de productes artesans i altres coses, de tant en quant al passeig central de s'avinguda que agafa nom del primer president de la Generalitat de Catalunya després de la dictadura franquista.
Ens trobàvem en aquest context quan, sobtadament, les agradables cançons que ens arribaven des del concert, que cap de noltros havíem escoltat mai, es van aturar i va començar a sonar una cançó que crec que tot menorquí coneix: Jo voldría tornar a Menorca, sa blanca Menorca, i tornar a sentir sa cancó de la mar i d'es vent, veure de nou com es sol, tant brillant i tant càlid, damunt ses aigües tranquiles es mor dolçament. Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca, i tenir-te entre es braços sentint com batega es teu cor, veure es teus ulls lluminosos humits d'enyorança, ses teves mans delicades i es teus cabells d'or... I tot el que segueix.
Us puc assegurar que sa sensació va ser inigualable. Tots els presents vam aixecar es cap de ses nostres ocupacions i ens vam mirar als ulls, tot guaitant per sa finestra intentant veure qui era es cantant de sa polida cançó. Ens vam quedar mig atontats, cadascú recordant el que fós que li recordés sa cançó.
A jo, particularment, quan vaig sentir ses primeres notes i les vaig interpretar, una petita rampa em va recórrer s'esquena, de baix a dalt, per damunt sa columna, i sa pell s'em va possar de gallina i supòs que es pèls de punta.
Us ho puc assegurar, per molt a gust i adaptat que et trobis fora de Menorca, ja sigui a Barcelona, a Madrid o a la Xina, escoltar de sobte Jo voldría tornar a Menorca, sa blanca Menorca... fa recordar i és inevitable donar-li sa raó a n'es poeta menorquí Ponç Pons, quan diu que ses illes -i concretament Menorca- provoquen una estranya malaltía anomenada illomanía.