La publicitat de l'emoció

Darrerament han sortit al mercat dues noves operadores de telefonia mòbil: Orange i Yoigo. La primera ha estat resultat de la unió de negocis que ha realitzat la empresa mare, France Telecom, al unir baix una sola marca, Orange, a Amena i Wanadoo, entre altres. Cal dir que la oferta de serveis d'Orange, que és molt més global, ja que ofereix telefonia mòbil, fixa, televisió i internet, de moment no ha estat massa ben rebuda pels consumidors i ha perdut clients.
En canvi Yoigo, que ha sorgit de la compra per part de l'empresa sueca Telia Sonera de la quarta operadora mòbil a Espanya, anomenada Xfera, i que fins ara havia estat totalment inactiva, només ofereix serveis de telefonia mòbil. Però al contrari que Orange, sembla que el servei que ofereixen ha estat molt ben rebut pels consumidors.
Salvant les diferències estructurals i, possiblement, estratègiques de les dues companyies, m'agradaria resaltar el fet que, crec, ha estat clau en l'acceptació que les empreses han tingut per part de la gent: la comunicació.
Per una part, els anuncis en televisió d'Orange son, segons la meva visió, molt formals, corporatius, poc emocionants, no queden en la ment de la gent, no fa ganes tenir els serveis d'Orange... Els de Yoigo, en canvi, son juvenils, informals, graciosos, aferradissos, la seva cancioneta perdura en la memòria...
Vull dir amb això que la gent, independentment de les característiques del producte que s'ofereix, es sent molt més atreta per la comunicació emocional, diferent del que està acostumada a rebre, en contraposició a la comunicació més racional, més serena, que passa per davant i el sentiment del qui la veu no canvia.
És cert que, en molts de casos, la racionalitat a l'hora de pendre decisions ha de ser el sentiment a tenir en compte però, en moltes altres, les emocions juguen un paper molt important i aquest fet l'utilitzen perfectament alguns publicitaris per fer-nos sentir emocions que acaben resultant en decisions de compra que si s'haguessin analitzat de forma racional potser no s'haurien donat.
Quines decisions acaben resultant més positives per a les persones, les emocionals o les racionals? Quines tenen més força? Quines haurien de tenir més força?
Si algú llegeix el blog i vol opinar té la porta oberta i li estaré molt agraït ;)

Informació formativa

Feia molt temps que no escrivia. No per falta de pensaments ni reflexions que roden pel cap, sino perqué, sencillament no trobava es moment, no tenia sa necessitat de fer-ho.
Com ja he llegit moltes vegades a altres blogs, els que esteim acostumats a informar-nos/formar-nos utilitzant internet i llegint blogs, de vegades ens trobem que la quantitat d'informació interessant que ens ofereixen aquests mitjans de comunicació ens sobrepassa, sembla que no hi arribem a tot. Pel fet de deixar de llegir un parell de dies les suscripcions de Bloglines s'acumulen un disbarat d'entrades, i això que encara no he entrat del tot en els blogs en anglès (llavors si que l'haurem feta ;) )
El fet de que la informació a internet l'hagis de cercar, puguis triar els continguts que més t'agraden i hagis de dedicar un temps a llegir, entendre el que et diuen, puguis donar una opinió i llegir la dels altres implica, crec, que s'està donant una informació formativa (suposant que els temes tractats tenguin una mínima qualitat i siguin mínimament rellevants)
Davant d'aquest fenòmen ens trobem davant dels mitjans de comunicació tradicionals, el millor representant dels quals és, crec, la televisió. La televisió permet una comunicació unidireccional (no considerarem diàleg els missatges de text que envien els telespectadors, encara que es podria discutir), podriem dir que passiva, que en la majoria de casos no requereix una atenció per entendre el que es diu. És entreteniment pur i dur (i generalment de baixa qualitat)
Davant d'això podem dir que ens trobem davant dos grans grups de persones (no ho puc expressar quantitativament, pero crec que el grup d'internet deu anar creixent molt ràpidament, encara que supòs que encara és bastant més petit que el grup de la televisió)
S'està obrint un buit entre aquests grups? Com afectarà aquest fet en el futur d'aquestes persones? I a les audiencies de televisió?
Les dues primeres preguntes no les puc contestar, però crec poder dir que com les televisions no s'en adonin de la situació la publicitat que és la seva principal font d'ingressos anirà cap a altres mitjans. El temps ho dirà.

A veure si torn agafar arrencada i escric amb més freqüència...