Tarannà illenc?

Llegint aquesta entrada d'es blog d'en Josep Maria Quintana m'he sentit plenament identificat. Diu l'autor:

als ciutadans de les Balears que participem d’aquesta sensibilitat cultural i política que es palpa a Catalunya, la qüestió ens resulta encara més dramàtica, perquè ni podem identificar-nos amb les tesis espanyolistes (no són les nostres), ni tampoc ens podem beneficiar de les que respiren els catalans, perquè no som catalans, sinó, mallorquins, o menorquins, o eivissencs, o formenterencs. Ni balears ens sentim els habitants d’aquestes illes!

Aquesta reflexió la puc corroborar jo de primera ma, ja que, com és lògic anant a una universitat catalana, estic en contacte en molts de companys de classe i els comentaris que fan possen plenament de manifest unes tesis ben catalanistes, indepentendistes, d'unió dels "Païssos Catalans"... i també estic al corrent mitjançant els mitjans de comunicació de les tesis que manifesten els nacionalistes espanyols més purs.
I enmig de tot açò m'hi trob jo -i molts d'illencs més- pensant -i dient- que ni tant ni tant poc, que ni per uns ni per els altres. Serà que noltros l'únic que volem es que no ens toquin sa nostra illa, es nostro paraís, sa nostra manera d'entendre sa vida, es nostro caràcter -que mantenim encara que estem vivint sa major part de s'any fora de Menorca-? L'únic que volem es seguir igual de tranquils, allà, enmig de la mar? Serà que si.
E igualment estic d'acord amb l'autor quan diu que noltros no ens sentim balears. I com a mostra, valgui que no conec a cap menorquí que quan li demanen d'on es digui que es de ses illes Balears.
-I tú, d'on ets?
-Jo som menorquí!

Menorca
Cataluña

Cambios en la publicidad

Leo en Markarina que Heineken dejará de hacer publicidad en televisión en el Reino Unido debido, básicamente, a que la publicidad en este medio ya no es rentable. Esto es así, argumentan, porque la gente cada vez soporta menos la publicidad, cambiando de canal cuando comienzan los anuncios y, también, por la imposibilidad de llegar al target (público objetivo de nuestra publicidad) deseado por la multitud de canales que existen (en unos años en España pasará lo mismo con la irrupción de la televisión digital terrestre).
Así pues, parece que las compañias deben buscar otros métodos para publicitarse que les proporcionen un mayor número de impactos sobre el consumidor o, lo que es lo mismo, un mayor retorno de su inversión en publicidad en forma de conocimiento de la marca, posicionamiento...
Parece pues, que el futuro de la publicidad reside en los actos promocionales, promociones en la calle o en lugares frecuentados por el target, en períodicos y revistas especializados, en internet (e incluyo aqui a los jóvenes y aun desconocidos (al menos para la mayoría) blogs), via sms y otros métodos mucho más personalizados que la televisión.
Y es que cada vez somos menos tolerantes con la publicidad.
P.D. Ahora que termino esta entrada hablando de la intolerancia hacía la publicidad se me ocurre un ejemplo que me ocurrió hace unos días que no hace más que acentuarla.
Nos situamos en un cine de Barcelona, comienzan los anuncios (es que están en todas partes!!) y después empiezan los trailers, y uno de ellos llama especialmente la atención porque en el aparecen unos Romeo y Julieta modernos, rodeados de pomposidad, de color rosa, de amor... en fin, un pastelón. Y la historia termina (al cabo de siete u ocho minutos, sin exagerar) como todos sabemos, con el Romeo de turno asesinado por el bando contrario, pero la sorpresa e indignación entre los asistentes fué mayúscula cuando nos dimos cuenta de que no era un trailer lo que estábamos viendo, sino un anuncio de unos pantalones vaqueros de Hennes&Mauritz (de esta forma no suena tanto, jejeje).
Sonaron comentarios como: "¡Será posible!", "¿Pretenden que les aburramos?" e incluso un "¡Boicot a Hennes&Mauritz!"
Sin comentarios.

publicidad

Sabina

Després d'anar molt de temps darrera unes entrades per poder veure un concert d'en Joaquín Sabina per fí n'he conseguit mitjançant uns amics d'una germana d'uns amics, però les tenc -les tenen els amics de la germana dels amics, jejeje-
Haurem d'anar a Mallorca a veure'l, però estic segur de que valdrà la pena.
Por el bulevar de los sueños rotos...

Logística i globalització

La globalització consisteix en el lliure moviment internacional de cinc factors: el capital, el treball, les tecnologies, el comerç i la informació, segons explica el professor Xavier Sala i Martín en el seu llibre "Economía liberal para no economistas y no liberales"
A jo m'agradaría centrar-me però, en el comerç, en l'intercanvi de mercaderies que necessitem nosaltres, els habitants d'un país desenvolupat i globalitzat, per poder dur a terme les necessitats bàsiques de la nostra vida diària. Per poder intercanviar mercaderies entre les diferents regions del país i també amb altres païssos és necessari dispossar d'una bona xarxa de carreteres, fins el punt que és un fet que l'inversió del govern en millorar i construir carreteres augmenta la productividad de la regió o del país.
I en aquest entorn de necessitat d'intercanvi de mercaderies i, com a conseqüència, de transport per carretera, la logística agafa una rellevància vital per el desenvolupament de l'economía. I aquest fet ha quedat constatat amb la vaga de transportistes que es dona actualment a Espanya, degut a la qual, i quan, de moment, dura només uns dies, a moltes botigues, supermercats i grans magatzems les prestatgeries presenten un aspecte desolador, gairebé son buides.
Si açò passa a llocs com Barcelona on hom pot agafar el seu cotxe i anar a cercar els queviures que necessiti una mica més enfora -encara que hagi d'anar a França o Andorra, però els trobarà-, imaginem-nos que passaría si a una illa, per exemple Menorca, on depenem en un 90 % o més del que ens duen de fora, si els treballadors dels principals operadors logístics es possessin en vaga.

Primer partit del Llanera Menorca Bàsquet a ACB

El Menorca Bàsquet ja ha debutat a la Lliga ACB, i ho ha fet perdent 106-102 en un gran partit (segons el resultat, molt ofensiu i segurament vistós per el públic) contra el Caja San Fernando de Sevilla que he pogut seguir per internet mitjançant la web de l'equip menorquí.
Així que, a pesar de la derrota, el Menorca comença la seva aventura a ACB demostrant el que és capaç de fer i el seu caràcter, impossat -ja son uns quants d'anys a un molt bon nivell de joc- per l'entrenador Curro Segura.
A veure si aconseguim mantenir-nos a ACB (crec que és al que hauriem d'aspirar... de moment!)!!

Constitució o valors

Darrerament, en tots els mitjans de comunicació, a totes les tertulies polítiques, en molts blogs es xerra sobre l'Estatut català i sobre si és o no constitucional, si hi cap dins el marc creat per la Constitució de 1978 que, recordem-ho, els espanyols van recolzar majoritàriament quan va ser sotmesa a referéndum.
N'hi ha alguns que pensen que la Constitució és una espècie de dogma intocable en el que s'hi ha de creure sense posar-hi cap pega, encara que fent-ho d'alguna manera estem returant l'evolució de la societat, ja que si aquesta evoluciona i canvien les situacions, perque no es poden canviar les normes?
D'altres, en canvi, proposen modificacions de la Constitució que, d'alguna manera desvirtuarien massa la situació real d'Espanya i de totes les comunitats autònomes o nacions o territoris nacionals o estat federat o com sigui que s'acabi anomenant a les diferents regions d'Espanya.
Des del meu punt de vista, la Constitució no és intocable, és més, crec que hauria de ser un mitjà que ens ajudés a tots els ciutadans a conviure en tolerància, on ningú (o el menor nombre de persones possible) es trobés incòmode...
Està clar que hi ha d'haver un marc normatiu bàsic, fort i complet que reguli tots els aspectes de la vida de les persones, institucions, empreses, Administracions Públiques..., però crec que sería molt més important que existissin uns valors comuns, molt més interioritzats per les persones que les lleis, que ens permetissin conviure en tolerància i alhora evolucionar en tots els sentits: culturalment, econòmicament, políticament, socialment, empresarialment...
I sa veritat es que les grans discusions que es formen degut als polítics no ens permeten ni viure en tolerància ni evolucionar en cap dels sentits que abans he comentat.

Blogs en la sociedad

Seguramente alguien se sorprenderá al leer este comentario en castellano, pero he decidido escribirlo en esta lengua para practicar también la escritura en uno de los idiomas más hablados del mundo. Así pues, aunque seguiré escribiendo mayoritariamente en mi lengua materna, redactaré algún que otro escrito en castellano y espero también llegar a hacerlo algún dia en el idioma por excelencia de la tecnología, la cultura, los negocios... vamos, la "lingua franca" de hoy en día, el inglés.
Hecha pues esta aclaración, voy a referirme ya al título de esta entrada.
Basta con buscar en google el vocablo weblog para darse cuenta de la magnitud que está alcanzando el mundo de la blogosfera y el número de weblogs sigue creciendo a la velocidad de varios miles al día. Seguramente, una gran parte de estos weblogs acabarán muriendo desatendidos por sus iniciadores, pero otros muchos, espero que la mayoría, terminarán llamando la atención de lectores que, si resultan interesados en los temas que expone el autor, seguirán visitando regularmente el weblog y acabarán decidiéndose a intercambiar sus puntos de vista con los del autor y con los de los demás lectores creándose de esta forma una interacción que puesde servir para proponer soluciones, discutir proyectos...
De hecho, está situación de interacción ya se da entre bastantes weblogs y bloggers dedicados al mundo de la empresa, de forma que un problema planteado por un consultor o jefe de departamento puede ser comentado por varios colegas de profesión, entrando en una dinámica de retornos de información que puede ser muy positiva para todos los miembros del grupo.
En este punto, alguien dirá que és mejor reunirse en un bar para charlar con esos compañeros de profesión (y yo estaré de acuerdo con él, pero el factor distancia no permite estos encuentros con la frecuencia que lo hacen los weblogs). Y precisamente es aquí donde radica, desde mi punto de vista, uno de los puntos fuertes de la blogosfera; en la posibilidad de intercambiar puntos de vista con un número indeterminado de personas que pueden ser expertos en el tema a tratar o no, pueden vivir en el mismo país o en otro, pueden hablar el mismo idioma u otro diferente (de ahí mis ganas de aprender un buen inglés, por otra parte imprescindible para otras muchas aplicaciones), pueden compartir tu punto de vista o diferir del mismo...
El movimiento blogger es joven aún en comparación con el tamaño que según todos los pronósticos llegará a tener dentro de cinco o diez años, por este motivo creo que es importante que la cultura blogger cale tan pronto como sea posible en todos los ámbitos de la sociedad.

FON

Molt interessant i a tenir en compte el nou projecte de Martin Varsavsky, l'empresari argentí fundador de Jazztel i Ya.com entre d'altres empreses. El projecte ha rebut el nom de FON -www.fon.es- i es pot resumir en el següent:
Els usuaris d'internet que disposen d'una xarxa wifi ofereixen, prèvia instal·lació d'un software i d'una antena amplificadora, una part del seu ample de banda a tots els altres usuaris donant aixi la possibilitat a aquests de tenir cobertura wifi allà on vagin. Segons en Varsavsky, mitjançant aquesta xarxa wifi unificada es podrien conectar a internet ordinadors, pdas, telèfons mòbils wifi, màquines fotogràfiques wifi... sense que els que aportessin ample de banda vegessin minvada la seva capacitat per conectar-se a la xarxa.
Des del meu punt de vista aquest projecte, de moment, embrionari pot arribar a tenir èxit si un nombre suficient de persones li dona confiança i s'arriba a crear d'aquesta forma una xarxa prou robusta i consolidada que tengui suficient resonància en els mitjans com per vèncer els prejudicis inicials que puguin tenir els usuaris i les presions que a ben segur faràn en contra del projecte els grans operadors.
A veure com s'en surt aquesta vegada en Martin Varsavsky!!

Retorn

Ja s'ha acabat s'estiu! Després de uns quants mesos desconectat quasi totalment d'Internet, del ritme de Barcelona, dels estudis... ja torn estar una altre vegada de ple en aquest ambient. Tristesa? Una mica perque s'estiu a Menorca és molt d'estiu. Alegria? Per descomptat que també: retrobada amb sa gent, tornar a classe, una mica de ritme frenètic també cau bé...
Ha estat un estiu de volta a s'illa (recomanable a tothom que ho pugui fer), de descansar, de fer feina, de llegir, de pintar, de festa, de carrossa, de cavalls, de familia, d'amics, de mar, de pomada, de conèixer una mica més Menorca, de port de Maó, d'hac, de ploure, de pescar, de xerrar, de nedar... En definitiva, ha estat un estiu complet del qual no hi ha res a dir.
Ara que ja estic immers de ple en el ritme de la ciutat esper poder trobar algun moment per dedicar-me a escriure sobre el que em passi pel cap.
Segurament es prepara un hivern d'Estatut, de Menorca Bàsquet a ACB, d'economia, de records, de desastres, de decisions polítiques (ja he dit desastres?), de riure, d'estudis, de viatges, d'anades i vingudes, de cine, de metro, de llegir, d'esclatassangs, de perdius, de fred, de música... i a ben segur que de moltes coses més.
Bon començament de curs a tothom!!