Tarannà illenc?

Llegint aquesta entrada d'es blog d'en Josep Maria Quintana m'he sentit plenament identificat. Diu l'autor:

als ciutadans de les Balears que participem d’aquesta sensibilitat cultural i política que es palpa a Catalunya, la qüestió ens resulta encara més dramàtica, perquè ni podem identificar-nos amb les tesis espanyolistes (no són les nostres), ni tampoc ens podem beneficiar de les que respiren els catalans, perquè no som catalans, sinó, mallorquins, o menorquins, o eivissencs, o formenterencs. Ni balears ens sentim els habitants d’aquestes illes!

Aquesta reflexió la puc corroborar jo de primera ma, ja que, com és lògic anant a una universitat catalana, estic en contacte en molts de companys de classe i els comentaris que fan possen plenament de manifest unes tesis ben catalanistes, indepentendistes, d'unió dels "Païssos Catalans"... i també estic al corrent mitjançant els mitjans de comunicació de les tesis que manifesten els nacionalistes espanyols més purs.
I enmig de tot açò m'hi trob jo -i molts d'illencs més- pensant -i dient- que ni tant ni tant poc, que ni per uns ni per els altres. Serà que noltros l'únic que volem es que no ens toquin sa nostra illa, es nostro paraís, sa nostra manera d'entendre sa vida, es nostro caràcter -que mantenim encara que estem vivint sa major part de s'any fora de Menorca-? L'únic que volem es seguir igual de tranquils, allà, enmig de la mar? Serà que si.
E igualment estic d'acord amb l'autor quan diu que noltros no ens sentim balears. I com a mostra, valgui que no conec a cap menorquí que quan li demanen d'on es digui que es de ses illes Balears.
-I tú, d'on ets?
-Jo som menorquí!

Menorca
Cataluña