Paraules d'ahir, paraules d'avui.

Fa uns dies, al bloc www.escolar.net vaig llegir aquesta entrada:

Decíamos ayer

- PREGUNTA: ¿Qué opina de que ahora se intente ilegalizar a HB?

- JOSÉ Mª AZNAR: Que es una cuestión absolutamente estéril. Hay que actuar contra las personas que amparar, jalean o hacen apología del terrorismo, contra personas concretas, imputarles los delitos de los que son culpables, ponerles delante de un juez y que sean juzgados. Eso es lo que hay que hacer.

Número 575 de la revista Época - 4 de marzo de 1996. Más en Punto Informativo

És un exemple clar d'una situació que sempre m'ha fet gràcia: els polítics fan unes afirmacions que un temps després deixen en ridícul degut a noves afirmacions completament contradictòries o simplement actuant d'una manera ben diferent a la que havien pregonat temps abans, amb l'agreujant que les paraules dels polítics sempre o quasi sempre queden enregistrades en qualque mitja de comunicació i que sempre son escoltades o llegides per tothom amb molta cura.
A partir d'aquest fet (aqui hi ha un altre exemple, ara per part de n'Artur Mas), s'em presenta una questió: Haurien els polítics de mirar de ser més coherents en les seves afirmacions al llarg del temps?
Crec que és vàlid que les persones anem canviant coherentment la nostra visió sobre les coses a mesura que creixem, estudiem, llegim, compartim opinions..., però el que no em sembla tant adequat es que els polítics puguin anar dient unes coses o altres, moltes vegades totalment contraries, depenent del que sigui adequat per ells en cada moment, en funció del que sigui més beneficiós (s'entengui més rentable electoralment).