Directius o ases vestits

Després de llegir aquest post d'en J.M. Quintana i aquest altre d'en David Monreal veig que existeixen dos tipus de directius (es pot extrapolar a les persones en general, però m'interessa veure el joc directiu-treballador) segons el tracte que dispensen als treballadors que es troben a les seves ordres:

1. Hi ha aquell que és humil i que encara que es trobi per damunt d'altres a l'escala jeràrquica de l'empresa tracta als altres de tu a tu, sense arrogància, com a companys i no com a éssers inferiors, que intenta aprendre d'ells (que s'hi pot aprendre i molt) i alhora ensenyar-lis coses, que sap que té un poder sobre ells però no l'aprofita indiscriminadament, que els hi té un apreci i vol que ells l'apreciïn per ell mateix i no per el càrrec que ocupa, en definitiva, una persona íntegre, honesta, respectuosa, conscient de la seva posició i de les seves responsabilitats, que sap mesurar les seva "força" quan ha de reprimir a qualque treballador.
2. D'altre banda hi ha aquell que és arrogant, que s'aprofita de la seva posició per atemorir als seus inferiors, que no els hi té cap apreci i pensa que no tenen rés a dir en cap qüestió, que es pensa que està en possessió de sa veritat absoluta sigui quin sigui es tema tractat, que rebutja qualsevol acte provinent dels assalariats, que no reconeix quan aquests fa qualque cosa bé, en fi, una persona egoísta i egocèntrica com ella tota sola.

El primer tipus aconseguirà -segurament- al seu lloc de feina un bon ambient entre tota la gent, ja siguin directius o personal base, que repercutirà en un millor rendiment interior i en una millor imatge cap a l'exterior, es a dir, ho veuran els clients, els proveïdors...
En canvi, el segon a l'únic que pot aspirar és a tenir als seus treballadors enfadats i desencantats, desitjosos de canviar de feina, amb l'imatge que açò suposa cap a l'exterior.
Quina postura hem d'adoptar? Crec que no hi ha dubte.

recursos humanos, empresa, directivos